Carta de comiat del president de l’ACS

cropped-LOGO.jpgBenvolguts socis\es, cellers, administracions i altres amics i amigues del món del vi. M’adreço a vosaltres per tal d’acomiadar-me com cal.

Com us van comunicar fa uns dies, la junta directiva de l’ACS, a la assemblea extraordinària de socis celebrada el passat mes de desembre, va acordar dissoldre la junta i convocar eleccions.

Aquesta, ha estat una decisió molt meditada per la meva part.

Tot i que, tant la junta com un gran numero de socis de l’ACS, em demanaven que continues presidint l’ACS , he pres la decisió irrevocable de sortir de la primera línea de l’ACS.

Han estat cinc anys magnífics, tres, ocupant la presidència de la delegació a Barcelona i els dos últims la de Catalunya.

Quan vaig començar el meu viatge en el món del vi allà per l’any 1992, mai hagués imaginat que acabaria presidint l’Associació Catalana de Sommeliers.

Curiosament , vaig començar el viatge en un any olímpic i faig una aturada també en un any d’olimpíades.

Bé, no serè jo qui faci lloança dels últims anys de l’ACS, sereu vosaltres qui valorareu la feina feta.

Podeu prendre com a dades per aquesta valoració els següents punts.

El creixement exponencial de la base social, ara som més de 550 socis.

La inclusió dels cellers, les administracions, les empreses i els amants del vi en l’ACS.

La congelació de les quotes als socis en atur.

La bossa de feina, amb mes de 100 ofertes publicades.

La gran presència de l’ACS a les Xarxes Socials; Twitter, Facebook, Instagram.

La vessant solidària, ( el proper dia 4 celebrem la tercera edició de Vi per Joguines).

La signatura d’un bon número de convenis de col·laboració amb empreses i entitats.

La col·laboració cada dia més estreta amb les D.O’s Catalanes, el INCAVI….

I com no, la gran imatge que els nostres companys en fan als concursos de sumilleria d’arreu.

 

Tinc molt clar, perquè ho he vist i he parlat aquests anys amb molts de vosaltres, que n’hi ha gent molt preparada i amb molta empenta per continuar i millorar la feina feta fins ara.

He sentit el suport de tots vosaltres i de la meva junta sempre, però la meva ocupació professional cada dia em demana més ( i jo, li vull donar ).

Són moments durs per moltes persones, i tot i que pot semblar que la “crisis” ja ha passat, moltes d’elles han quedat i quedaran molt malmeses.

De la mateixa manera que he treballat intensament els últims cinc anys pel col·lectiu de sommeliers, fa més de vint que hi treballo intentant generar oportunitats de formació i feina pel joves, el ultimes dotze al Casal dels Infants.

I ara per ara, m’he de centrar en aquesta feina.

Sóc incapaç de no treballar al 100% per un objectiu. Així que, ha arribat l’hora de deixar pas a algú de vosaltres, que amb els vostres coneixements, empenta i dedicació fareu arribar la nostra estimada professió allà on ha d’estar.

Al mateix nivell que altres sectors de la restauració, els\les sommeliers hem de ser amfitrions, consellers, gestors, comunicadors. I no només als restaurants, també a les vinacoteques, als cellers als mitjans de comunicació i a les administracions…

La restauració, els cellers, l’enoturisme i el comerç, ens necessita.

Sense perdre de vista la terra, el paisatge i la cultura, hem de trepitjar el terreny, sentir el calor, el fred, la pluja i el vent.

Veure créixer la vinya. Estar a prop dels pagesos i el viticultors, i compartir experiències amb els enòlegs.

El sommelier de “salón” ha mort, llarga vida al Sommelier “TOTAL”

Fins sempre, una forta abraçada i moltes gràcies .

José Roldán

Sommelier

Barcelona, 2 de desembre de 2016